VISITANS AL
Comparteix
MONTANYERS
DESTACATS

PRIMERA COPA GUANYADA EN BORRIOL PEL BTT SAMARUC, ENHORABONA A TOTS
MISATGES
LES BICIS
LA CRÒNICA SEMANAL
27/02/10
A les 7,30 hores ens vegem al punt de trobada
habitual Sisco, Jaume, Juanjo, Voro, Tòfor i Cèsar. Feia una estona que
havia plogut unes gotetes que tan sols banyaven el carrer. Donats els 10
minuts de "rigor", passem llista al més habituals: Kike no sabem rés d´ell,
Sergio ni està ni se´l espera, Rafa continua amb la seua recuperació (un for
abraç!) i sorpresa!!: falten Vicent i Jose Luis. Ràpidament mòvils
funcionant per localitzar a Jose Luis, mentre ens arrimem a casa de Vicent.
Ninguna noticia ni d´un ni d´altre.
Ens fiquem en marxa i abans d´eixir del poble, cridada al grup de Vicent que
es resumeix: "Donada la profunda borrasca i fortes pluges que hi havia a les
7 del matí, consultades les webs especialitzades en meterología com la de
Montesdeoca i atenent a l´alerta continuada en televisió, radio i premsa de
una "ciclogénesis explosiva" per a esta zona, ambdós havien decidit no eixir;
però com l´oratge ja ha canviat, ens voriem en la trialera dels bous".
Continuem el grup de sis per a fer la trialera del más i la de les basses
per arrivar al inici de las dels bous on se unixen Vicent i Jose Luis (a la
fi sembla que este últim tingué la "ciclogénesis" la nit anterior). Alli ens
unim a un grup de bikers tecnològicament ben preparats que desprès de la
apujà dels valents ens porten a la entrada per la part de dalt de la
trialera mariquita-maricon (crec que l´anomenen la trialera del volcà), on
un d´ells toca terra, fent-se mal a la munyica. Ens separem i arriven al bar
de la gasolinera (no sé com s´anomena) davan l´entrada al cami que ens du al
barranc de la falagera: les converses les típiques del dissabte, bons
entrepans, cremaets (per error de "coñac") i xupitos varios (no haguent-ne
d´orujo, tingueren que anar a comprar-ne, arrivant a temps). Aixó és
d´agraïr.
Amb la panxa plena d´aliments sòlids i líquids, agafem l´apujà que ens porta
a la trialera "del cagallò". En arrivar al punt on fà honor al seu nom és
pot constatar que Vicent, Jose Luis i Tòfor (crec no oblidar-me de ningú més)
passen el repte sense cap problema, uns amb més tècnica que altres. La resta
sense puntuació: ni ho intentem. Continuem amb una senda circular i l´altura
de Sierramar ve el següen repte: baixada de unes escales amb final per a
empotrar-se en una caseta de goteig. Vicent i Jose Luis, amb una gran
técnica, la fan totalment, altres a mitges i la resta tampoc ho intentem,
como es el meu cas. Ens enfilem cap al poble arrivant cap a les 12,30 hores
am uns 34 kilometres. Pocs en son, però la veritat és que ha sigut una
jornat de molta trialera i poca pista, en general.
Li passe per e-mail al sr. President el track de esta ruta i de altres
setmanes que tinc gravades per a que ho coloque a internet.
Se m´oblidaba, per al "apuntador": va ser comentari habitual i repetitiu
dels assistents (dins dels quals me incloc) que es penalitze la assistència
de "las bellas durmientes". Queda, dons, en les seues mans!!!!
A més sembla que definitivament s´ha perdut la figura del reporter gràfic.
Aço ja no es el que era.
I com es sol acabar en estos casos: Salut i per a que no es queden viudes!!!!!!
LA CRÒNICA SEMANAL
20/02/10
Passades
le 7:30 del matí, cinc samarucs ens enfilem cap a la serra: Voro, Juanjo,
Cesar, Jose Luis i jo. Mentres esperavem al tots els samarucs, Voro proposa
la ruta: bases, polvora, Besori, valents, mariquita-maricon i cagalló. Així
que comencem la ruta.
En acabar les bases ens dirigim cap a la pujada de la Polvora, pero ......
una veueta diu(J.L.): Per que no pujem pel gas? (primer dels canvis....)
Pujada o millor dit pujades impresionants, molt bones vistes, TRENCACAMES,
la veritat es que quan la baixes no tens temp de vore res i quan la pujes...
que si la polvora per una part, que si el montgó, Valencia per l'altra....
Com a nota afegir que la tornarem a fer, Juanjo l'únic que acabá la primera
pujada sense posar peu.
Ccntinuem cap a una trialera que feia temps que no baixavem, les botifarres,
i després cap a la cristalera. Entrepa, cremaet i xupito, xupito i finalment
a la barra ens conviden a xupito.
La tornada es decideix sobre la marxa, influenciats per la pujada del gas,
decidim tornar pels bous, amb les dos trialeretes habituals.
Cap punjada ni cap altra incidència. Uns 45 km, vent a l'anada i molt bon
temps a la tornada.
Salut i que no es queden viudes....
