CRÒNIQUES 2009
05/12/09
Gran ausència de Samarucs
que aprofitant el pont, han eixit de viatge amb la familia, mentres els pobrets
ens quedem al poble.
Al cantonet s'ajuntem de bon matí: Jaume, Kike, Sisco, Jose Luis, Richard i un
servidor.
Donat l'exit de la ruta de l'anterior setmana, decidim repetir ja que alguns no
coneixiem la mariquita-maricon.
Ens fiquem en ruta; senda de la cova fumá, trialera de les bases, on ens troven
uns expertos caçadors, (El pare de Rafa i el tio Pasqual). Despres de pasar amb
el cap caxo, continuem per fer una traça alternativa a la senda habitual, amb
una puja una mica exigent i una baixada més técnica, o al menys eixa ha sigut la
sensació que m'ha donat. Continuem cap als bous i desprès la pujá dels Valents.
Una volta dalt i amb l'alè recuperat s'enfilem cap a la mariquita-maricón. I la
veritat siga dita, no ens ha decepcionat gens ni miqueta. Molt xula.
Hem esmorzat al bar Boramar. que donat les hores, el bar estaba de gom a gom i
fins que han deixat una taula lliure, s'hem fet una casalleta i els més
sensibles una misteleta.
L'esmorzar bó, el carajillo molt bo i el preu correcte: 4 €. No hem demanat
xupito, donç portabem una botelleta d'herbero de Banyeres de Mariola i s'hem fet
dos rondetes. i com que no hem teniem prou Kike s'ha pagat una rondeta per
cel.lebrar el naiximent del seu fill.
A les 11:30 eixim del bar i anem cap a la senda del barranc de la Falaguera,
xino xano mentre alguns buscaben un nom més apropiat a la senda mariquita-maricon,
con la ostra azul o algo semblant que tenia que vore en loca acadèmia de policia.
Sobre aquest asunt sería millor que es deixara al fil d'aquest foro una
aclaració, dóns jo personalment no ho he entes.
La senda del barranc la trovem tan bonica com sempre, malgrat un parell de pasos
amb aigua i un d'ell que colgaba. Continuem Sierramar, canal i per les escales
l'omet al poble.
Bona ruta, llastima que el vent haja estat present tot el día, ja tirava de
menys una ruta amb els Samarucs.
Senyors, per que no es queden viudes.
28/11/09
Samarucs: Juanjo, Sisco,
Cesar, Kike, Jaume i VoroM.
Bona temperatura i un poc d'aire fresquet a primeres hores. Partim cap a les
basses per fer un poc de temps fins que arribe el nostre electe president. La
primera parada del dia es fa als horts del mas del Papa per vore el camp on la
setmana passada el nostre amic Sergio hagué de parar a fer l'abituallament i se
n'adonem que les taronges que es menjà eren valencies ( de les que venen allà
l'abril i que estan ara com a cebes) pitjor el remei que l'enfermetat. No
obstant un recaet des d'aci i ens alegrem que ja tingues tota la familia a casa.
Pugem pel motor de l'almud cap a la trialera nova que enganxa amb els bous per
fer la pujà dels valents. Dalt trobem dos fòssils de vieires del cretàcic de
quan l'albufera tenia majors extensions i encara era d'aigua salada. Alli d'alt
una vista acollonant de dia de ponent. Montgó al Sud , Calderona al Nord . Pic
de l'ave a l'oest i baix el bar de la gasolinera, oe oe. Com que anem bé de
temps, decidim explorar i trobem una ruta alternativa a la baixada ràpida de
formigó. dh rider ciclable 90% amb les nostres bicis i 100 % amb les dels dos
locos de la colina. Semblant a la de la baixada d'Alfarb i amb facilitat de
remonte. Prengau nota. Després de moltes discussions la bategem: "LA MARIQUITA,
MARICON" Esmorzar bo, ràpid, cremaets espectaculars i Repito de xupito. Juanjo
esmorza oli i sal i té en llima. Hauria de tindre 1 punt més per fer l'eixida en
estat quasi colitic.
Decidim fer el sopar el dissabte 12 al poli i tancar un preu de 25 Euros.
En resum, bona ruta 38Km sin prisa pero sin pausa i sense incidents destacables
excepte la punxada de Cesar a 4 Km d'arribar. Per cert Tòfor si Cesar et convida
a sopar algun dia esta setmana, agarra ferramenta que igual et toca fer algo més.
Salut i que no es queden vidues.
21/11/09
Assistents: Jaume, Jose
Luis, Juanjo, Sergio, Tofor, Sisco i Rafa.
Km: 54,932
Bon oratge tot el dia, encara que nuvol no feia fred, a més a més perque avui no
hem parat de pujar. Com sempre eixim cap a les 7:30 amb l´aparicio de Sergio que
eixia per primera vegada després de ser pare i ha tingut alguna”pajara”amb
instint collidor. Avinguda del Sur amunt i pels tres barrancs i el camí del Mas
del Papa tirem endavant passant per la cantera i la urbanització de la Soroixa
II per arribar als cavalls i després de la paradeta de rigor (on anem i per quin
lloc…) comencem a baixar per a fer la trialera del cremador. Pujada de la mare
de deu i abans de arribar a la trialera, que era el nostre objectiu, decidim
trencar a l´esquerra per , de forma circular, anar a fer la Trencacuernos i
tornar al mateix lloc. En la pujadeta de tornada Sergio ha tingut el primer avís
del cansanci que portava damunt ,Tofor problemes amb el canvi (aixó si, no ha
parat a unflar rodes)i Jose Luis amb el freno ( Erase una vez dos tios amb una
Trek…continuarà.). Cremador avall sense incidencies i al final de la trialera
trobem Tofor i Jaume fent equilibri amb la màgica pulsera de Jaume (avui “només”
ha caigut dos vegades). De cami a la cristalera d´Alfarp Sergio ens deixa que te
que tornar prompte i se´n va pel macarro, la major part a peu i fundit amb tant
poques forces que diu que al baixar les cinc pujades no podia ni pedalejar i mes
blanc que blanc i amb una pàjara de por es para en el mas del Papa i es “traga”
dos taronges per agafar sucre i poder arribar al poble. La resta , ignorants de
la situació,estem al bar arreglant (encara no esta clar) el sopar de Nadal, La
loteria, la Web…
Tornem vora riu per agafar la trialera de pujada que ens porta al macarró perque,
per si no teniem prou, pujar la militar per primera vegada en la nostra història.
Alguns trams son dificils i els fem tingut que pujar a peu però, grata sorpresa,
gran part de la trialera la hem pogut pujar amb una miqueta d´esforç i
constància i hem acabat amb bon sabor de boca.
Tornada per les cinc pujades, incidència al baixar la última on la cadena de
Jose Luis se´n ha eixit, Juanjo diu “que queria poner el cuarto plato”. Baixem
per la urbanització del pinar fins al pouet de la cova fuma i per el Mas del
Papa tornem fins al poble després de 54 Km. Bona ruta i completa on hem tingut
de tot i hem acordat ficar 20 Euros cadascu per comprar loteria de Nadal.
14/11/09
Assistents: Cesar, Jaume,
Juanjo,Rafa Hervas, Sisco i Rafa(el cronista).
Ruta: 49,422 KM. 14,8Km de mitxa.
A les 7:30 apareix Vicent que anava avui a tallar llenya amb el seu pare i no
podia vindre però ens ha fet una visita, ell si que s´haurà calfat, la resta a
uns 10 graus de temperatura enfilem Avinguda del Sur cap amunt i per la ruta de
Sierramar arribem a la muntanya on hem topetat amb uns” murs berlinesos “, i no
es cap broma, primer una valla que han posat per a que no passem i l´hem
sortejat per un costat y després en arribar al camp on hi ha una cami per
l´esquerra asfaltat han llevat la porta i ficat uns penyots impresionants que
hem tingut que botar bicicleta en ma.
Hem baixat pels valents i altra vegada amunt ,(fins ara cap trialera, gràcies
que Vicent tenia lo de la llenya)molta gent ens hem trobat mentre anavem a
encarar i pujar la polvora (a Rafa Hervas se li ha fet una miqueta llarga, però
ha arribat) i finalment baixada per el mirador i el portixol fins a Alfarb.
Abans d´arribar a Cesar se li ha trencat el cable del desviador i a “pinyó fixe”
ha arribat al bar on entre tots( uns mes que altres) hem arreglat algo per a que
tornara en condicions. Bon esmortçar, 2 de xupitos i una foto d´un ciclista
d´Algemesi que cal vore-la quan Sisco les penje. S´ha parlat del dia del sopar
Samaruc(11 o 12 de desembre) de si la pròxima setmana hi ha eixida, de la
coyuntura econòmica i un llarg etcétera peró com sempre….tot en bajoqueta per a
la pròxima.
Tornem sense presa però sense pausa per la Soroixa i baixem com sempre la
pinaeta del Clot de les tortugues sense incidents i per el cami de l´aigua
salada i per darrere del Pedregal cap a casa amb millors temperaturas que de bon
matí i després d´haver disfrutat de casi 50 Km de bicicleta on hem fet de tot
excepte patir que ja no tenim edat .
I amb un : per que no es queden vidues, fins la propera.
03/10/09
Samarucs: Cesar,
Jaume,Jose Luis, Juanjo, Paco,Sergio ,Sisco i Rafa. Vicent ha vingut a
l´esmortzar i s´ha emportat en cotxe al xiquet del bac. Paco era nou i li
ficarem un NM(Necesita Mejorar) en les pujades i en les baixades directament
pasa a ser –C.
Eixida desde on sempre, encara era de nit pràcticament i a l´altura del canal
ens pasen mes de 20 cotxes amb bicicletes que anaven a la serra a fer ruta.
Tirem per el Mas del Papa fins a la trialera del Pinar i buscant la pujada de la
Cova de l´Aguila, es claven en el barranc del pouet de la cova fuma el xiquet i
el d´Alcasser(no cal ni dir noms) i eixen d´aigua per dalt dels genolls. Juanjo
ja s´havia desviat per fer la seua ruta per les cinc pujades, els demes
continuem per la cova de l´Aguila, la volta llarga i acabem a la bonica, fang el
que vullgues per tot arreu i un bon bac de Jose Luis que diu que duia una bici
que no era bona (la de Vicent).
Cesar, que portava la merida continua per la pista i es troba amb Juanjo. Sisco
i un servidor fan la primera part de la bonica i es veuen al Portixol amb Cesar
i Juanjo, la resta continua fins a acabar la segon part de la bonica i ens veiem
tots al bar de la cristalera d´Alfarb on estava Vicent esperant.
Bona atenció, bons entrepans, sense escatimar en cervessa ni cacau, cremaet algo
fluix, pero convidats a un xupito, tot 6 Euros. Repetirem.
Tornem vora riu per a passar pel pont i agafem la ruta mes curta de la pujada
d´asfalt, al arribar casi dalt Juanjo ens adelanta a Cesar i a mi que anavem
destacats i encara ens trau uns metres( a la pròxima no li tireu al braç sino a
les cames).
Fem la trialera de les vaques tots excepte Sergio i Juanjo que continuen i
tornem al poble .
Finalment podem dir que ha eixit un bon dia ,hem fet 45,431Km( es que JO SI QUE
TINC CONTAKILOMETRES) i hem arribat a casa en perfectes condicions, esperem que
lo de Jose Luis no haja segut res i la setmana que bé….. més.
Esto es todo amigos!!!!!
12/09/09
Passades les festes i dies
de vacances, s’inicia
oficialment la temporada amb una eixida a Higeruelas. A les 6:30 h quedem
al bar avenida, on ens trobem; Tòfor, Sisco, Cèsar, Sergio, José Luis, Vicent i
Kike.
Cap a les 7:52 h arribem a Higeruelas, i ràpidament ens posem en marxa. El
primers moments son de total desorientació fins que el GPS s’ajusta la ruta.
Comencem la ruta afrontant una gran pujada per pista forestal fins a una 1.100 m
d’altitud. Una pujada continua, amb rampes de poc desnivell, les quals ens
permetien un ritme constat. Tant constant, que ràpidament es feren dos grups;
“la tetê de la course”, amb César, José Luis i Kike. Llàstima que “Cristobal
Colon” no haja pogut assistir a esta marxa i posar més pressió al grup
capdavanter. I el Grup de los callaos; on s’agruparem Sisco, Sergío i Vicent. (
hi ha que veure lo tranquil que es va amunt en companya de Sergio Y en mig dels
dos grups el Sr. Tòfor.
En culminar el cim, alenar, fer un parell de fotos i una bona estona de tertúlia.
Continuem la marxa cap a la primera senda, que ens portarà de tornada a
Higeruelas. Per a descriure la senda en falten paraules, senzillament
espectacular, malgrat els quasi 5 km de baixada i senda es fan curts i et quedes
amb ganes de més.
Finalitzada la primera part de la ruta, ens dirigim al bar per esmorzar, on
destacarem la singular amabilitat de la gent de la Serrania. L’entrepà correcte;
jo no en demanaria més, i el preu una mica alt. A la propera provarem un altre.
De l’esmorzar poc que destacar, llevant d’algun comentari sobre “Pica-traz”,
“¿Que es eso de una corda?....i algun carxot de més que se’n ha emportat algú.
Desprès de reposar forces, continuem la segona part de la ruta. Una mescladissa
de pujades i sendes i més sendes. La qual degut a l’hora decidim fer part de la
ruta.
Finalitzem la marxa cap a les 13 h, i ens dirigim com una exal.lació als
vehicles on ens esperava la nevera oficial, amb unes ben merescudes cerveses. El
millor per sentar-se en la vorera, a l’ombra, i traure el millor sentit del
mountain bike.
D’aquesta cònica només em queda per dir; que la ruta ha sigut molt bona,
felicitar al “Rutero”, nomenar la proposta de llei “contra el vertido y derrame
de cerveza” i dir-vos que: “no
m’heu pagat les cerveses: aprofitats!!!!!!!!.
_________________
23/05/09
Aquesta setmana no hi ha
crònica. Cosa que no lleva que Juanjo faça la corresponent clasificació.
No faig crònica per una rao molt cencilla; no hi han fotos. I es una llastima no
fer-la, donç la ruta ho mereix; Gas III, bonica per l'alternativa, desfets.
També destacar la companyia del cunyat de Rafa, amb casco i bici nova. Que si el
pobre no en tenia prou per tindre a Rafa de cunyat, damunt pega un bac, trenca
la maneta del freno i Rafa li desfá el móvil. Esperem que almenys haja disfrutat
de la jornada.
Al no fer la crònica, si que volía fer una xicoteta reflexió sobre aquest ample
esport: La bicicleta de muntanya. O millor dit, sobre la bicicleta de muntanya
desde el punt de vista del Samaruc:
El Samaruc, animal oriundo de l'horta de
València i "alrrededores", en perill d'extinció i de caracteristiques un tant
peculiars, que fan que s'ajunten entre els de les mateixes semblances.
El risc per l'extinció del Samaruc, es causada perque aquest animal, només
s'alimenta d'una cosa. la qual es escasa i de dificil adquisicio. Aquesta
alimentació tant particular, només es genera una vegada a la setmana i en un
entorn on delicat en el que quansevol condicionant extern pot afectar-lo
greument. Per lo que el Samaruc está
lluitant dia a dia, enfrentant-se al treball, enfrentant-se a les dones, als
xiquets, a les xiquetes, aguantant superfolades d'uns i d'altres, als clients,
als caps. Nadant dins d'un entorn hostil fins al llimit de les seues forçes.
Fent el posible per arrivar al moment de la seva alimentació: El esmorzar del
cap de setmana. El qual comença per una bona matinada, fer dos pujades, tres
trialeres, dos sendes i tres barrancs. I despres d'un parell d'hores de
bicicleta de muntanya, El Samaruc es
senta en taula on es desahoga plenament, disfruta, riu, crida, veu, menja.......es
fá un parell de xupitos i torna cap a casa, amb les piles carregades i desitjant
que arrive un altre moment com el que ha pasat.
Senyors: Per el Samaruc!!!!!!
I ja queda menys per ANDORRA!!!!!!!!!!!
16/05/09
16 DE MAIG DE 2009
EL RACÓ D’ADEMUZ
Una aventura més de la BTT SAMARUC; Ruta per la comarca del Racó d’Ademús.
El punt de reunió per a l’eixida cap al destí de la nostra ruta es el Bar
Avenida, - que com que a nosaltres no ens agrada el bar...-. El primer en
arribar, l’Alcassero i desprès un servidor. Poc a poc acudeix la resta; Tófor,
Cèsar, Juanjo, Rafa y Kike. Carreguem cotxes, ens fem el cafè i ens preparem per
moure. Però, en aturem, “- voz de alarma -”. Un missatge de José Luis dient: Ja
vaig. – Es veu que havia passat mala nit, i clar feu bola. Eixim del poble cap a
les 6:45 h, degut al retràs de José Luis.
Hora i mitja llarga de carretera ens porta a la població d’Ademús. Estacionem
els cotxes davant del bar Casa Domingo. I ens preparem per a la ruta.
Les prediccions del oratge eren excel·lents, però, el que no ens esperàvem han
sigut els 5ºC de benvinguda. Temperatura baixa, que ens ha permès veure algunes
plaques de gel als camins. Al llar de la jornada la temperatura s’ha incrementat
fins als 25ºC, del mig dia.
Hem començat la ruta, guiats per els tracks que havia fet Cèsar, sobre uns
plànols de rutes, però amb poques referències. Per lo que hem tingut que buscar
referències de marques i senyalitzacions de senderisme i el gps. Cosa que ens ha
causat certa desorientació i caos, però cal dir que en cap moment hem perdut la
calma i la serenació que ens caracteritza.
Malgrat les poques referències, a la ruta hem tingut de tot: Camins de conreu
per la ribera del riu Túria i Ebron, per els horts de pomeres i d’altres cultius,
xoperes i blat. Fortes pujades amb un desnivell considerable, sendes, Zones de
senders “PR”, impossibles de ciclar, en els que hem tingut que carregar la bici
al llom. I finalment una preciosa senda, amb una extensa frondositat , que ens
ha portat des de Vallanca fins al final del nostre recorregut.
En aquesta jornada hem fet lo impensable; esmorzar en ruta. Cap a les 10:30 del
matí hem parat junt a unes ruïnes d’un mas, ens em assegut a l’ombra per
esmorzar, alguns portaven entrepá, que amablement han compartit, altres barretes
energètiques, galetes, i fins i tot una bota de vi. No ha estat malament, però
el pròxim el prepararem millor.
Podríem continuar i citar, nomenar mil i una xarlotades, vivències, acnecdotes,
etcètera, O siga, el samaruc en el seu habitat natural, però ho deixarem per al
fil obert al forum d’aquesta ruta, per a que s’anime la gent una mica.
Per que no es queden viudes, Senyors!!!!
16/05/09
Quedem Jaume i un servidor
a les 8 hores on sempre i enfilam cap al mas del Papa i la trilaera de la Cova
Fumà. Duiem idea de, ja que erem dos, fer fotos d´alguna trialera i desprès
penjar-ho en la secció "trialeres" de la web. Anavem a començar la trialera i en
apareixen per darrere a Carlos i Manolo dels MN4. Ens comenten que duien idea a
fer la ruta de la setmana pasada i anaven a fer les basses. Els diguem que
anavem a fer la Cova de l´Aguila, desprès la Militar, tornem a fer la trialera
de la setmana pasada, que ja està batejada i a esmorçar. Decidixen vindre en
nosatres i fem les fotos en la Militar.
Esmorçem en el bar dels jubilats de Llombai "de categoria" ben atessos per la
mujer barbuda, encar que un poc lentos. Al carrer, bons entrepans i el cremaet
diuen que esta de P.M.
Eixim cap a la trialera dels arraps al reves, soroixa, clot de les tortugues,
barranc de la Sisca i vora el by-pass a Picassent. A la 1 en casa.
Cal indicar que la baixà per baix del by-pass que era plana i de terra, ara han
ficat escalons un poc irregulars i dos baranes de ferro. Que li ho pregunten a
Jaume.
Incidencies:
1. Bac de Carlos en la trialera MN4. Arraps a la cama
2. Bac de Manolo en la trialera dels arraps. Cap consecuència.
3. Bac de Sisco en el barranc de la Sisca. Arraps al braç i morató al cul.
4. Bac de Jaume en la baixa del pont del by-pass.
Bona ruta, tenint en conte que hem eixit a les 8 del mati i hem estat una hora
llarga esmorçant.
09/05/09
Condiciones
meteorológicas: buen tiempo, más de 20ºC pero sin mucho sol. Sin viento. Terreno
seco.
Participantes en la ruta: Sisco, Jaume, José Luis, César, Sergio , Kike, Carlos,
Miquel, Juanjo
Recorrido: comenzando desde "donde siempre", en Picessent, a la hora de siempre,
se ha ido a buscar la trialera de las bases - a medio camino hubiéramos querido
encontrarnos con Rafa para 1er avituallamiento, pero nada- , después nos
plantamos en la ´pólvora, que hemos subido,unos mejor que otros (César afirma
que no ha pasado de 130 pulsaciones, los demás afirman que su pulsómetro está
roto). Después hemos bajado la Militar, excepto Sisco y Miquel, que se han
vuelto, y de allí a Alfarp, al avituallamiento -tras el ya tradicional sprint
special no puntuable a la entrada de Alfarp-. Por supuesto almuerzo en la plaza,
por motivos que no hace falta mencionar.
El amuerzo bien, aunque lento, hoy faltaba servicio-faltaba especialmente 1
persona, lo sabemos los de la semana anterior-. Nos han convidado al segundo
chupito, pero nos han cobrado 1 € más (7 en total). Algo no me cuadra.
A la vuelta, la subida del Formigó y después las Valens ( todo falsos llanos y
pequeños repechos, según José Luis). Varios Samarucs, entre ellos Sergio y Kike,
subiendo todo por primera vez sin poner pie en suelo.
Tras llegar arriba, hemos bajado por un sitio que no sé cómo se llama pero que
estaba lleno de abejas. De hecho, a J.L. le han puesto un par de banderillas.
En fin, después cruzar canal y a casa.
Valoración (1 a 3):
Sisco: bien en las primeras subidas, ha perdido puntuación por volverse sin
almorzar. Por tanto merece 1, pero como es el presidente, 2.
Jaume: Bien en el recorrido, bien en el almuerzo, con buenas argumentaciones. El
punto negativo es que me ha hecho hacer la crónica. Se queda por tanto con un 2.
José Luis: Como siempre, sube y baja como cabra montesa. Ha intentado establecer
contacto telepático con la camarera, pero no ha apuntado las ondas en la
dirección adecuada, que habría sido el cerebro de la chavala. Sería un 3, pero
se ha dejado picar por dos abejas bajando, se queda con un 2.
César: Ha ido sólo regular, y eso que ha confesado públicamente que se dopa. Del
tema del pulsómetro no digo nada. En principio sería un 1, pero en el almuerzo
ha reconocido que el Barça es mejor que el Madrid, y encima es el que puntúa,
así que un 2.
Sergio: ha subido bien, especialmente las Valens, y bajando me ha adelantado un
par de veces- lo cual en realidad no tiene gran mérito-. En el almuerzo ha
hablado sólo de fútbol, no de política. No voy a penalizar mucho que sea del
Madrid. 2.
Kike: no ha subido tan bien como el otro día, debe de ser la mala vida. Todo
correcto: recorrido, almuerzo , cerveza, chupito. 2.
Carlos: algo justo en los "falsos llanos", bien el resto del recorrido.3
chupitos de whisky, que ha tenido que sudar después. No sé de qué ha hablado en
el almuerzo, porque Sergio y Jaume no me dejaban oír a los demás. 2.
Miquel: lo había visto antes, en la BTT de Utiel, con el maillot de Agulles. Va
bien, me ha dejado tirado al final de la pólvora. Pero no ha venido a almorzar,
y eso se tiene que reflejar en la valoración. 1,5, que pasan a 2 por ser novel y
desconocer las normas.
Juanjo: perfecto, sería 3, pero por solidaridad me apunto un 2.
25/04/09
25 D’ABRIL DE 2009
LA BATALLA D’UTIEL
“Agerridos ciclistas de montaña” es presenten puntualment
a l’hora concertada per l’organitzador, a la plaça de l’ajuntament, punt de
partida de la marxa de la jornada proposada per els voltants de la població
xurrense d’Utiel.
Acudim puntualment Vicent, Sergio, Tòfor i Juanjo, Rafa,
Cèsar i quan pensàvem que no venia ja, apareix Kike. S’organitzem als vehicles,
carreguem les bicis, i malgrat les males previsions de l’oratge, enfilem camí
cap a Utiel.
En arribar, notem uns quatre o cinc graus de temperatura,
menys que a Picassent, ens preparem i després d’inflar les rodes ens fiquem en
marxa guiats per el “bon pastor”. Volteta turística per la població d’Utiel, i
comença l’aventura!!!.
Per camins de conreu, bordetjats de vinyes, atmelers i
altres cultius característics de la zona, ens dirigim cap a l’ermita del
Remedio. Arribem a la primera zona boscosa, on canvia totalment la vegetació,
pins i matolls típics de la mediterrània ens acompanyen. Trobem les primeres
senyalitzacions de la marxa de la BTT del dia 29, i a un grup de Bici-Sud.
Comencen les primeres pujades, camins forestals estrets i pedregoses i la
primera trialera. Bonica de veritat. Amb un bot al final que et llances a
fer-lo, cal tallar curt.
Continuem, amunt i avall, cap açi i cap allà. I de moment
sense cap error d’orientació. El “Buen pastor” i el seu GPS al cent per cent de
funcionament.
Arribem a l’ermita del Remedio desprès d’una puja com dos
Pólvores. Donat que l’hora, que rondava les 10:30 h, decidim anular part de la
ruta i acudir directes al punt d’avituallament; “Casa Medina”. Desprès d’una
tensa re-planificació de la ruta. Ens fiquem en marxa cap a l‘avituallament.
L’esmorzar, ara toca parlar de l’esmorzar, quan pense que
valdria la pena, deixar l’esmorzar fora de la crònica, perquè, que vaig jo a
contar de l’esmorzar. Si mitja hora d’esmorzar de Samarucs, dona per fer un
best-seller més que per fer una crònica. Que si el paro, que la crisis
l’alegraria jo, que cada perro que se lama su pijo, que si els bancs que son uns
lladres, que si Negrin, (Rafa, pa más señas), diu que el barça guanyarà la
lliga, i els demés li contesten. I aixina tota l’estona. Sempre amb eixe to de
veu, respecte de l’ordre per a parlar, i el saber estar que ens caracteritza.
Gastronòmicament, podem donar bona puntuació, l’entrepà
bo, la picada, tirant a curta, l’atenció lenta i una mica despistada, i una
cuinera, amb una sensualitat i unes curves, unes protuberàncies i un canaló, que
incitaven a posar-la a quatre potes, i començar a .......Com ens explica un gran
erudit durant l’àpat.
Desprès de la doble ronda de xupitos, cerveses varias i
diversos carajillos. Continuem la ruta. Segona part més trencacames que la
primera. Ràpidament es fiquem per camins forestals i sendes. La diversitat de
trialeres a sigut màxima en aquesta segona part. Així com l’índex de caigudes i
arraps.
Desprès d’uns quilometres, tornem a coincidir amb la traçada de
la marxa d’enguany. I amb un cartell que deia: “Rambla de los escalones, 4.400
m”, si senyors una trialera de 4,4 km. Impressionant.
Finalitza la rambla a uns camins que ja ens porten cap a
Utiel on finalitzarem els quaranta i pico quilometres de ruta.
Donada la deshidratació d’algun samaruc, després de
preparar-se per a la tornada a casa, decidim fer-se una bona cervesa al bar del
cantonet. Bona elecció la de Juanjo per a la mida de la cervesa.
Cal felicitar al Sr. Cèsar, per la ruta. Esperem que la
propera siga igual o millor. Però mai com la de l’Alcudia.
Per que no es queden viudes, Senyors!!!!
19/04/09
LA QUEDADA
Eixida extraordinària en Diumenge, ja que esperem la
assistència dels amics de Borriol, els quals s’havien compromès en vindré a fer
una ruteta i fer entrega del trofeu.
I així ho organitza el nostre President, amb p malluscula.
A les 8:00 h, quedem a la gasolinera de l’entrada del poble amb
els de Borriol. Desprès d’uns minutets de retràs, arriben eufòrics, i no
avergonyits per el retràs. Aparquen, presentacions, preparen les bicicletes. I
ens fiquem en ruta.
La ruta. Bo dons ruta no hi havia cap prevista i a més a més
com que no havien tingut temps de aclarir-ho mentre esperàvem a la gasolinera,
dons hem anat improvisant durant la marxa. L’únic que teníem clar es fer la
Pólvora i un tros de la Bonica.
Així dons desprès de la jornada la ruta queda de la següent
manera:
Anada: Omet, Camí del Mas, Senda de les Bases, La Pólvora,
Bonica I i II.
Tornada: Barranc de Ramonet, Soroixa, Clot de les Tortugues.
50 km de ruta per a satisfacció dels amics de Borriol que ens
acompanyaven, que malgrat el retràs en l’hora de l’eixida, valgué la pena fer la
Bonica sencera.
L’esmorzar fou al bar de la cristallera. Preu raonable,
entrepans molt bons, la filla, bona també, i el carajillo, val la pena no
demanar-lo. Habitual ronda de xupitos amb repito mentre un dels de Borriol
reparava una punxada. Rafa arriba a un acord amb el propietari del bar per a
tindré una ronda de xupitos paga per la casa.
Arribem al poble tard, cap a les 14 h. Al llarg de la
carretera, la gent comença a retirar-se cap a casa. Per lo que només quedem tres
per a l’entrega del trofeu.
04/04/09
La millor forma de
començar la crònica corresponent a aquesta jornada, es la de agraïr al Sr.
Rafael i el Sr. Pasqual el gran esmorzar que ens han preparat. Moltes gracies.
A les 7:30 H, com sempre acudim al lloc de sempre. Máxima asistència de Samarucs.
S’alegrem de la incorporació de Josep, despres de tant de temps d’ausència.
Eixim direcció a L’Alter, on hem quedat amb Richard i David, que venien de
Torrent per el canal.
S’enfilem per una nova trialera guiats per Rafa, direcció a la senda del barranc
de la Canya de la Sisca, Niyerola, pujá del reto, Caballs, Cova de l’Aguila i
trialera de les bases d’açi cap allá i d’allá cap açi.
Accident de Richard a la pista de la Cova de l’Aguila, que l’ha deixat una mica
aturdit, un rasco per açi un per allá i un forat al culot. Res greu, el susto
només.
A la trialera de les bases ens trovem amb Juanjo alias “hoy salgo con mi mujer
porque hay almuerzo y después del ultimo ya no me deja ir con vosotros”, Tesa, i
dos més reparant una punxá.
En general una ruteta d’uns 36, 74 km. Suficients per fer gana per l’esmortzar
que ens tenien preparat a la caseta de Rafa.
A la caseta ens esperaven; nou litres de cervesa, dos de vi, dos plats de
caragols, cacau, pimento en samorra, olives, dos bandejes de careta, dos de
cansalá, dos de llonganises, xorisets i botifarretes, dos de xuietes, també el
pa i el pa tostat, el all i oli, el café, una botelleta de ron per fer el
cremaet, una de rua vieja i una de xantiament per brindar. Pero sobretot, el que
ens esperava a la caseta eren les ganes de pergarse un bon esmorzar en compañía
dels amics, disfrutar i estar agust, omplirse la boca a dir xarlotaes, burlarse
dels que pasaben amunt i avall amb bicicleta, amb carro o com l’ignorant aquell,
corregent a peu.
N’erem un bon grapat, llástima que Jaume no haja pogut acudir a causa de les
dolències d’esquena. Ni Salido, que estaba reparant-li els baixos a la novia. Ni
Juanjo alias “hoy salgo con mi mujer porque hay almuerzo y después del ultimo ya
no me deja ir con vosotros”.
Resumint, bona ruta, bon oratge i sobre tot bon esmorzar, llastima que Cesar
s’en haja tingut que anar tant promte al bateig en San Nicolas.
Amics, “Per molts anys i per que no es queden viudes!!!!”
21/03/09
MUNTANYERS: Richard, David, Jose
Luis, Vicent, Jaume, Voro, Cesar, Juanjo, Paco i l´altre xic de la btt moncada
Antariorment totes les
cròniques començaben indicant el nom de tots el que hem acudit a la ruta. Per
tal de deixar constància per a la puntuació. Però “visto lo visto“, com que el
señor apuntaor, aplica la llei marcial i d’altres mètodes dictatorials i
totalitaristes, ho deixarem correr i només direm que avui ens han acompanyat dos
amics de Richard, Paco i un altre, i el novensá David.
Una jornada, marcada per l’aucència de sol i temperatures, més baixes que altes,
que han fet que el wind-Stoper no molestes.
Bona ruta per llevar-se la resaca fallera, per anar: Sierramar, baixa dels
Valents, Polvora, Senda de la marxa de Benifaio, Desfets i Alfarb.
I per tornar; Pujá de formigó, camí de Llombay i senda de les vaques.
Esforzar a Ca Gloria, (el bar d‘Alvar). Que quants ne som, que si juntem dos
taules, senteu-se que ara nes prenen nota. Que no queda tortilla d’esparrecs,
que no en queda d’alls, que qui n’ha demanat d’ais, que es que no en queda, pero
si que hi ha un troset d’esparrecs. Però que no queda d’esparrecs i te que ser
d’alls. Açi porte un entrepá de tortilla de alls amb llomello, xe que no que es
amb llonganisa. Que el de carn de cavall es una mica més car. Cervesa, cacau,
ensalada, més cacau, més cervesa, una fanta de llima. Els cremaets fluixets, una
ronda de xupitos d’orujo de brosses. I todo ello por el modico precio de siete
euros. Xe!! que vaja a fer la má!. Pues si que s’en ha pasat. I aixó que la
segona ronda de xupitos l’ha pagat Paco. Ausaes my life.
Al bar, en em trovat amb Àlvar i el germá. Efusivos abrazos i records per a la
senyoreta Cris. Ai!, quant que trovem a faltar els cremaets de Cris.
Les incidències de la jornada s’han centrat totes a la senda dels desfets. Dos
punxades de roda, una de Juanjo i l’altra a la bici de Paco. Hem tingút, també,
un parell de volantins de Voro i un de Cèsar, pero res que es sol.lucione amb un
mejoral.
Com que El President no ha pogut vindre, no hi han fotos de la marxa. I del
bici-tuning a lo Cascarot ja vos parlarem.
Salut i per que no es queden viudes.!!!!
14/03/09
MUNTANYERS: Vicent, Sergio, Rafa,
Sisco, Tofor, Voro, Jose Luis i Richard
RUTA: MACASTRE - FORATA - LLANOREL
Gran ruta la de aquesta jornada, lamentem la no asistència d’alguns companys.
A les 6:45 h, cita a la plaça de l’Ajuntament. Puntualitat asombrosa, (L’alcassero
l’ultim). I comença el moviment, carregar bicis, organitzaciço de la rurta,
escampa dels plaonls per concretar cordenades, objetius, lloc de partida, etc….I
tot aço amb la calma que ens caracteritza. Menys mal que l’unic veinat ahí es el
retor, el cristo i els de la fonda Sento.
Ens fiquem de camí cap a Macastre. En arrivar, aparquem els vehicles a les
afores del poble. Evidentment, per respecte als “lugareños”, que es el millor
que podem fer. Montem les burretes, i cap amúnt.
A les primeres hores del día ja ens en adonem del bon oratge que tindrem, i
efectivamente així ha sigut, hem gaudit d’unes agradables temperatures, mínima
de 10ºC i una máxima de 24ºC, acompanyat per un día clar i asolejat. Malgrat tot
aço, encara hi ha gent, que de la mateixa forma que pensa que Franco no ha mort,
creu que l’hivern encara no ha pasat……
La ruta, d’uns aproximadamente 50 km, pasa majoritariament per pista forestal,
algún tros d’asfalt, camins estrets i sinuosso i un parell de sendes. Les vistes
de tota la serralada son inpresionants, desde el portillo de Bunyol fins la
serralada de Cortes de Pallas. Pasem per la presa del embassament de Forata, i
continuem cap a Llanorel, amb l’objetiú d’esmorzar.
En arrivar al complexe urbanistic-residencial-ciudad de vacaciones de Llanorel,
ens dirigim cap al bar. La primera sensació es de que está tancat. L’entorn ens
dona la sensació de deixesa, d’un bar que culminá els seus anys d’or als anys
vuitanta, i que poc a poc s’abandonat com una corista de la epoca, que sense
lifting, cremes i d’altres productes “rejuvenecedores“, deixen que poc a poc es
vaja deterioran. Però malgrat la sensación que ens ha donat al arrivar, una
vegada travesem la porta, ens adonem que no es tal, sino que eixa sensació
s’acentua.
Ens preparem les taules a la terrasa, i demanem a una atenta i espavilada
cambrera, a la que les grans dosis d’aigua oxigenada al cap li ha provocat la
mort de millons de neurones.
Demanem, entrepa de pernil amb formatge, que aixó no pot fallar, i un parell
d’atrevits demanen algo més el.lavorat.
Al menú, ni cacau, ni ensalada, ni licor d‘herves, els whiskis justetets, la
fanta de llima rovella i el carajillo cremadito…..sin comentarios.
El preu 5,5 €, pero es que no es pot demanar més. Puntuación del local…....
Després de l’esmortzar, 300 m i una forta pujada pedregossa, per cremar
l’esmorzar. Continuem per pista i camins de conrreu fins arrivar a Macastre, on
finalitza la nostra marxa.
Em tingut una marxa sense cap incidència mecànica, però si que hem tingut una
serie d’accidents, gens greus, i tots han ocorregut desprès del esforzar. I aixó
que no tenien herbero al bar.
La primera victima ha sigut Vicent. A la baixada de després de la pujada
pedregossa, en la que una falta de regulación de la forca, mes un terreny AMB
molta pedra solta i els rierots formats per l’arrosegamnet d’aigua. L’han fet
relliscar per terra, cuatre arraps a la cama, incorporación inmediata i cap
avall sense correr molt.
La segona victima, Richard, Als peus de la baixada nomenada abans. El qual al
cambiar la roda de davant, toca amb la ma, el disco del freno, el qual li
proporciona una cremá de tercer grau a la munyica. Rápidament es ates i curat
amb una toballó humit i un apósito caducat.
La tercera victima, José Luis, per no saber estarse quet. Ens trovem al final
d’una baixada, junt a un canal de derivació de la presa, el qual tenia poca
profunditat, sense aigua i d'una forma concava que cridava a fer cabrioles. I
ahí va José Luis, a fert cabrioles, i cabriola amunt i cabriola avall: un rasco
al genoll i un rascó al colse.
La quarta victima; Rafa, per no mirar on va. Discurrit per un tramo de la ruta
recte, camí planet i ample. I a la que ens donem comte, el senyor Rafèl s‘enfila
dalt un arbre que hi habia vora camí, del cual encara no ens ha pogut dir la
varietat. A ningú que li pase.
En conclusió, bona ruta, excel.lent treball dels amics i companys que han
cordinat la ruta, tracks, mapes i organització. I bon nivell del grup que ha
estat demostrant-ho durant tot els transcurs de la marxa, on en cap moment han
faltat les xarlotades i superfolaes.
Salut i “per que no es queden viudes”
07/03/09
MUNTANYERS: Jaume, Rafa, Cesar,
Jose Luis, Sisco, Juanjo, Voro i Vicent
Cronista en vaga:
NO HI HAN FOTOS, NO HI HA CRÒNICA!!!!!!!
Per lo que només faré un xicotet comentari: Bona ruta, uns 49 km, Ninyerola,
puja del reto, pujá de la mare de Deu, Cremador, Alfarb. I per tornar, volta
curta per la trialera, cova de L’aquila, cova fumá.
Jaume, Rafa, Cesar, José Luis, El President, Juanjo, Voro i un servidor, hem
tingut la grata companya del Vicent el de l’Ancla, en una jornada asolejada i
al¡mb temperaturas suaus, on el vent quasi no s’a notat.
Marxa sense incidents, únicamente, els de l’orbea, que han eixit per damunt, ja
de tornada a casa. gràcies que no s’han fet res.
Esmorzar al bar d’Alvar, la sustituta ha donat nivell amb el preu i AMB els
entrepans. En els carajillos s’ha quedat curta. Li posarem un “necesita mejorar”
i la propera semana ja farem nosaltres tres els carajillos.
I lo dit senyorets:
SI NO HI
HAN FOTOS, NO HI HA CRÒNICA!!!!!!!
21/02/09
MUNTANYERS : Sergio, Jaume, Vicent,
Richard, Cesar, Sisco i Voro
Estimats amics i company,
ho senc molt, pero aquesta setmana no hi ha crónica. Estic tan reventat que no
tinc gens de ganes de escriure. Axi que una disculpa per als asistents; a Voro,
a Sergio, Sisco, Jaume, Richard i Cèsar.
Ja quan hem començat la ruta, ja ho hem fet mal, en arrivar a la pedrera de la
Soroixa, hem trencat a l’esquerra, per la pujá llarga, -Senyors, que eixe camí
es per baixar, no per pujar!!!. I si no hem teniem prou, dons per els caballs
amunt. Açi ja s’ha notat un gran nivell, cada cop la gent es queda més amunt,
molt poquet li ha faltat a Sergio, Jaume I Voro per poder pujar-la…..El reto
sigue.
Una vegada dalt, hem continuat per tota la pista fins al gas, Jaume i Sisco,
intel.ligentment han baixat per la Polvora, el més rápit i suau, i la resta per
el Gas, a patir un poquet més, perque hi ha que vore, el gas es un autentic
trencacames, menys mal que ha punxat Voro i ens ha regalt un moment per al
relax…que després continuem Gas fins a la trialera dels Bous, i una vegada l’hem
feta, Donç per aón deuriem d'anar, donç cap a dalt, i es que coneiximent bén poc:
Per els Valents amúnt, per si no habiem pujat prou. I una vegada dalt ens hem
deixat caure fins al bar Altamar., una baixadeta curta però agraïda.
Al bar bons entrepans i un carajillo, que vol pero no pot i el pijor, no tenia
licor d’herves, indignant!!!!, desprès de tanto sudor i lágrimas, esfuerzos
sobrehumanos, i una ruta que no hem parat d’anar amunt, con es perpet no tindre
pa un xupito, indignant!!!!.
6€ per barba i 7 els que tenien xupito de güisqui.
Per tornar hem anat per el barranc de la Falaguera. Amb gran quantitat de
vegetació, com s’han notat les últimes plujes. Després les pujaes fins a
Sierramar, que collons, se me fan més agres. Trialereta, senda fins al canal,
menos mal que ja no quedaven pujades, malgrat tot a áquesta altura de ruta ja em
feien mal fins a les orelles. I voreta voreta del canal cap a casa. Aixó si, per
les escales de l’Omet.
Aixi que com vos dia abans, amics i companys, després de la ruta, de llavar la
bici, de secar-la i engrasar-la. Una bona duxa, i m’he sentat al sofá i no em
queden ganes ni de pensar en cróniques, rutes i mariconades, així que qui vuiga
cronica açi te un foro i si no ja faré crónica la próxima setmana si la BTT de
Requena no acaba amb mi.
Ho senc molt, la setmana que ve més.
14/02/09
MUNTANYERS:
Rafa, Tòfor, Voro, Sergio, José Luis, César i Sisco
Bon dia per a fer una
eixida fora. Bon sol, bona visibilitat i estrenabem de manera oficial el GPS de
César, cap de ruta tecnològicament parlant. 2º al arrivar i 20 al tornar.
Ens vegem a les 6:45 Rafa, Tòfor, Voro, Sergio, Jose Luis, César i Sisco i
comencem a montar bicis als cotxes i enfilem cara a Llanera de Ranes. Arribem
alborotats i comencem a montar. Sisco trau un plano que habia elaborat (5 A3
units i pegats) on es veia la ruta a seguir. El desplega damunt el capó d´un
cotxe i un crit unànim de "Sisco president", a les 8 del mati on no es sentia un
ànima i, de colp a repent, es sent la veu d´una dona per una finestra "A
callar!!!" Es fa un silenci sepulcral i en el rabo entre cames comencem la marxa.
Esta primera part de la ruta discurrix per sendes i camins i es pot definir com
trencacames, pujaes i baixaes curtes pero en forta pendent. Arrivem a la
nacional, la creuem i comencem un altra part de la ruta, circular, on pujem per
pista i comencem a baixar per pinaes i una trialera curteta per a acabar. Molt
bonica esta part.
Enfilem cap a Anna, creuem el poble i pronte comencem a pujar, primer per asfalt
i després per pista. Molt bones vistes desde dalt. Es veia fins la central de
Cofrentes a una part i, per supost una part del pantà de Tous. Passem per
l´inici on fan DH alguns samarucs, la reina i els dinosaurios sino recorde mal.
Arrivem a la tercera part de la ruta, la trialera. Molt -C, trams no ciclables i
en molta pedra. Per a dir Jose Luis i Tòfor que era mes fotuda que les atres
dos... Lo millor les vistes.
Ja pasaes les 11 arrivem a Sumacàrcer a esmorçar. No ha estat mal, repito de
xupito i el amo que era un bon moniato. Bon ambient i em planificat la propera
eixida i una torrà per a esmorçar. Paguem i arreem cara a Llanera per asfalt,
passem per Sellent i per Rotglà. Esta ultima part prou fotuda perque ha segun
tota per asfalt (15 km) en fortes pujades. Es l´unic pero de la ruta, que 1/3
part es per asfalt.
Carregem bicis i cap al poble. total uns 45 km, a una mitja de 15 km/h. Ruta
aconsellable, pero molt d´asfalt.
Hi ha que donar l´enhorabona a César per la planificació i que collons, que el
GPS ha funcionat!
07/02/09
MUNTANYERS: Sisco, Jaume, Cesar, Juanjo, Kike i Sergio
Sis montanyers acudixen a
la cita semanal puntuable dels dissabtes, Jaume, César, Sergio, Juanjo, Kike i
un servidor.
Mati solejat i en molt d´aire de ponent. Enfilem cap al Mas del Papa, fem la
trialera de la Cova Fumá i després la de les bases. S´encaminem cara a la Puja
dels Valents i passant per la trialera del bous. La puja fotuda com sempre i
Sisco toca terra casi parat i es que hi ha molta pedra. Una vegada dalt anem a
comprobar el estat del clavill d´Alfarp i baixem per l´urbanització a tota
velocitat a buscar el Bar Altamar, al costat de la gasolinera. Bons bocadillos,
tres ensalades i cuatre plats de cacau pelat, cafe i xupito, total 7€ per cap.
No està mal.
Eixim de la gasolinera i pujem per a fer el barranc de la Falaguera, prou
respectat per l´aigua, d´arbasers está igual i hi ha mes presencia d´aigua en el
barranc que ens acompanya el algun tram. Que li ho diguen a Juanjo! Colp de
Jaume al genoll, molt doloros. Acabem el barranc i pujem fins la trialera de
Sierramar, baixem per les casetes i vora canal cap a la font de l´Omet, baixem
per les escales i directes al poble. Neteja de maquinaria i la setmana que ve
mes.
Cal destacar que ningú sap el parador de la nova cámera de fotos. L´hauràn
segrestat?
31/01/09
MUNTANYERS: Tofor, Sisco, Sergio,
Juanjo, Kike i Jaume
Sis aguerrits montanyers,
Jaume, Tòfor, Sergio, Juanjo, Kike i Sisco, es veuen a les 7.30 on sempre baix
l´amenaça de pluja.
Segons avançabem igual plovia que paraba, igual estava en terreny humit com sec.
Aixina i tot s´encaminem cara al mas del Papa, fem la trialera de la Cova Fumà i
la de les bases. Fet resenyable que Sergio i Kike que anava darrere s´han perdut
en les bases i xe, mira que es dificil!.
Una vegada tots reunits decidim, vegent com estava el temps, anar per els
valents, molt dificil pujar, i per Sierramar a esmorzar al poble. Punxà de Tòfor
casi ja en el canal. Unflava la roda en tant d´ímpetu que s´ha carregat la
válvula. Res, lleva-la i torna a començar, i cada vegada plovia mes!
Esmorzar en el Bar Tobal. De categoría i repito de xupito. Total 30 km.
La setmana que ve, més.
17/01/09
MUNTANYERS: Cesar, Vicent, Jose
Luis, Jaume, Rafel, Tofor, Richard, Josep i Juanjo
Una jornada més, José
Luis, Jaume, Cèsar, Voro, Juanjo, Richard, Tófor, Josep i Vicent quedem com tots
els dies, per gaudir d’una bona jornada de BTT.
Fem ruta cap a ninyerola, afrontem la puja del “reto”, que amb el terreny banyat
es fa més complicada. Desprès de pujar-la com hem pogut, ens deixem caure per la
trialera “primo de ribera”. On hi ha les primeres incidències de la jornada. Un
bac de Jaume i un de Voro.
Després, vista l’hora, decidim anar cap a les trialeres del barranc del
Castellar. Prenguem una pista a la dreta i continuem per un camí, que poc a poc
es fa més xicotet, que es converteix en senda y al poc desapareix, mesclant-se
amb la densa vegetació. Que ens deixa a dalt la lloma, des d’on podem veure
l’azut del Magre. Tornem per el mateix camí i ens dirigim cap a Ca Àlvar.
En arribar a la plaça de l’església, ens trobem amb Rafa. Que, mas vale tarde
que nunca, del que no m’enterat, es de que si ha arribat tard per que s’ha
dormit, o que la dona no l’ha deixat eixir fins que no arreglarxiquetes......
Bon esmorzar, i bona taulá, que ja feia temps que no fèiem colla. Bocata,
cervesa, cremaet i una ronda de xupitos.
Saludem a la penya MN4, i els diguem de vindré amb nosaltres, però com que
estaven amb el cafè, dons, per fer companyia, ens demanem un altra ronda de
xupitos.
Eixim fora, i Richard es troba amb una rota punxa. Mentre la canvia, amb l’ajuda
del de la penya MN4, ja que els Samarucs estaven vinga a dir xarlotaes, tirarse
pets i fer el superfol a la porta del bar, dons ens demanem un altre xupito.
Però com avanç ja s’haviem acabat el de herbero, se l’hem tingut que fer de
narangelo, dalsi o algo paregutSolucionats els temes mecànics, continuem la
ruta, apuja del portixol, volta llarga, fins al creuament de la bonica i la
senda de la trialera superbonica. On el grup es separa.
Jaume, Cèsar, Rafa i un Josep, agotat, exauste, afectat per els abusos i
excessos d’aquestos passats dies, continuen per la pista amb intencions de
baixar per la pólvora. Imagine que tots han arribat bé.
la Resta, amb la companyia dels del mn4, continuem a fer
la trialera “Superbonica” , continuar per la puja de formigó i trialera de les
vaques, on un servidor, ha tocat terra.
Podem dir que els del mn4, sen han tornat, cap a casa, plens de satisfacció
desprès de les dos trialeres que no coneixien. S’han quedat amb ganes de més. I
es que a la superbonica, li falten un parell de quilometres, lo menos!!!.
I la
pròxima setmana més
3/01/09
MUNTANYERS: Cesar, Sisco, Rafa i Jaume
Primera eixida del any
puntuable. Assistència de Cesar, Jaume i Sisco. S´unix mes tard Rafa.
Agafem el cami del Mas cap a la Cova de l´Aguila. Montonaes de caçadors i tirs
per les dos bandes del cami. L´hem fet sense cap incidència. Continuem per pista
en direcció de l´encreuament de la bonica i, seguint les indicacions de Vicent i
José Luis, trenquem a la esquerra i a uns 100 metres i a la esquerra on està la
senyal, s´adentrem en una trialera que la podiem batejar com "la super bonica".
Travessem pinaes frondoses per un cami de terra roja, tot inundat dels aromes
tipics del monte, hem travessat un riuet que duia un pam d´aigua i també hem
disfrutat d´unes vistes impressionants. En fi, una trialera "+C" recomanable al
100%. Sino que li ho pregunten a Vicent i Jose Luis.
Seguim cap a la pujà de formigó i fem la trialera de les vaques, un poc
maltractada per les ultimes plujes. Arrivem a Picassent i esmorçem al bar del C/
Sant Josep on segons fonts fidelignes m´han dit que fan uns bocates de carn de
cavall molt recomanables. Cafe, xupitos per partida doble i cap a casa. Total
uns 30km.
10/01/09
MUNTANYERS: Cesar, Sisco, Jose
Luis, Vicent, Voro, Pepe i Jaume
Malgrat aquesta
onada de fred polar i les altes probabilitats de pluja, que als mitjans de
comunicació marcaven per avui, s´hem llançat a fer l’eixida setmanal. Eixida
que podríem tildarla de màxima assistència, dons 8 hem sigut els assistents;
Sergio, José Luis, Jaume, Sisco, Cèsar, Voro, Pepe i Vicent. (fique els noms
per a que quede clar a la classificació que Cèsar). Ens hem ataviat de
ropons, uns amb doble guant, gorres, orelleres i altres doble pantaló, alè i
a patir fred. I els altres amb Uns constipats, altres treballant, uns de
resaca, ensenyant el cotxe a la familia.....
Ens dirigim a la serra per el camí del Mas i la trialera de la cova fumà.
Per pujar per les cinc pujades, fem una parada de cortesia a les Barraques
del Tollinero per fer una foto de grup.
D’ací continuem per pista
cap al pouet del Estepar, en arribar al desvio del Gas III, José Luis i Vicent
baixen per ell. I la resta continua. Una llàstima, per que, imagine que degut al
pas de les motos o altres que han fet una traçada per l’esquerra, per on es
baixa de categoria, com si estigera asfaltat!!.
Una vegada ens tornem a ajuntar al cruament de camins en la pista continuem fins
a l’entrada del Pouet. Informem a la gent de la dificultat de la baixada per els
escalons i l’alternativa per la senda. Decidim anar tots per els escalons.
Per anar a Alfarb, José
Luis i un servidor proposen dos rutes, que no tota la gent ha fet, i haguera
estat molt bé. Una era la senda de la Baixà d’Alfarb i l’altra la senda del
Estepar, o dels desfets. I com que no ens prenen amb la serietat que ens
mereixem. Sisco proposa anar per les Botifarres.
Una vegada al bar, excel•lent esmorzar amb repito de xupito. La tornada ha sigut
per la puja d’asfalt i trialera de les vaques. On un servidor ha tingut
problemes amb la cadena només pujar la puja d’asfalt, i després, a la trialera
de les vaques, un rebento de la roda de davant.
En arribar a Picassent neteja als boxes de la gasolinera, secat i engrase.
I la propera setmana més.