CRÒNIQUES 2010

11/4/10

27/02/10

A les 7,30 hores ens vegem al punt de trobada habitual Sisco, Jaume, Juanjo, Voro, Tòfor i Cèsar. Feia una estona que havia plogut unes gotetes que tan sols banyaven el carrer. Donats els 10 minuts de "rigor", passem llista al més habituals: Kike no sabem rés d´ell, Sergio ni està ni se´l espera, Rafa continua amb la seua recuperació (un for abraç!) i sorpresa!!: falten Vicent i Jose Luis. Ràpidament mòvils funcionant per localitzar a Jose Luis, mentre ens arrimem a casa de Vicent. Ninguna noticia ni d´un ni d´altre.
Ens fiquem en marxa i abans d´eixir del poble, cridada al grup de Vicent que es resumeix: "Donada la profunda borrasca i fortes pluges que hi havia a les 7 del matí, consultades les webs especialitzades en meterología com la de Montesdeoca i atenent a l´alerta continuada en televisió, radio i premsa de una "ciclogénesis explosiva" per a esta zona, ambdós havien decidit no eixir; però com l´oratge ja ha canviat, ens voriem en la trialera dels bous".
Continuem el grup de sis per a fer la trialera del más i la de les basses per arrivar al inici de las dels bous on se unixen Vicent i Jose Luis (a la fi sembla que este últim tingué la "ciclogénesis" la nit anterior). Alli ens unim a un grup de bikers tecnològicament ben preparats que desprès de la apujà dels valents ens porten a la entrada per la part de dalt de la trialera mariquita-maricon (crec que l´anomenen la trialera del volcà), on un d´ells toca terra, fent-se mal a la munyica. Ens separem i arriven al bar de la gasolinera (no sé com s´anomena) davan l´entrada al cami que ens du al barranc de la falagera: les converses les típiques del dissabte, bons entrepans, cremaets (per error de "coñac") i xupitos varios (no haguent-ne d´orujo, tingueren que anar a comprar-ne, arrivant a temps). Aixó és d´agraïr.
Amb la panxa plena d´aliments sòlids i líquids, agafem l´apujà que ens porta a la trialera "del cagallò". En arrivar al punt on fà honor al seu nom és pot constatar que Vicent, Jose Luis i Tòfor (crec no oblidar-me de ningú més) passen el repte sense cap problema, uns amb més tècnica que altres. La resta sense puntuació: ni ho intentem. Continuem amb una senda circular i l´altura de Sierramar ve el següen repte: baixada de unes escales amb final per a empotrar-se en una caseta de goteig. Vicent i Jose Luis, amb una gran técnica, la fan totalment, altres a mitges i la resta tampoc ho intentem, como es el meu cas. Ens enfilem cap al poble arrivant cap a les 12,30 hores am uns 34 kilometres. Pocs en son, però la veritat és que ha sigut una jornat de molta trialera i poca pista, en general.
Li passe per e-mail al sr. President el track de esta ruta i de altres setmanes que tinc gravades per a que ho coloque a internet.
Se m´oblidaba, per al "apuntador": va ser comentari habitual i repetitiu dels assistents (dins dels quals me incloc) que es penalitze la assistència de "las bellas durmientes". Queda, dons, en les seues mans!!!!
A més sembla que definitivament s´ha perdut la figura del reporter gràfic. Aço ja no es el que era.
I com es sol acabar en estos casos: Salut i per a que no es queden viudes!!!!!!

20/02/10

Passades le 7:30 del matí, cinc samarucs ens enfilem cap a la serra: Voro, Juanjo, Cesar, Jose Luis i jo.
Mentres esperavem al tots els samarucs, Voro proposa la ruta: bases, polvora, Besori, valents, mariquita-maricon i cagalló. Així que comencem la ruta.
En acabar les bases ens dirigim cap a la pujada de la Polvora, pero ...... una veueta diu(J.L.): Per que no pujem pel gas? (primer dels canvis....) Pujada o millor dit pujades impresionants, molt bones vistes, TRENCACAMES, la veritat es que quan la baixes no tens temp de vore res i quan la pujes... que si la polvora per una part, que si el montgó, Valencia per l'altra.... Com a nota afegir que la tornarem a fer, Juanjo l'únic que acabá la primera pujada sense posar peu.
Ccntinuem cap a una trialera que feia temps que no baixavem, les botifarres, i després cap a la cristalera. Entrepa, cremaet i xupito, xupito i finalment a la barra ens conviden a xupito.
La tornada es decideix sobre la marxa, influenciats per la pujada del gas, decidim tornar pels bous, amb les dos trialeretes habituals.
Cap punjada ni cap altra incidència. Uns 45 km, vent a l'anada i molt bon temps a la tornada.
Salut i que no es queden viudes....

13/02/10

Acudim al bar Avenida puntualment; Sisco, Cesar, Jose Luis, Tofor, Juanjo, Voret i un servidor. Carregem i ens fiquem en camí cap a Estivella, on ens espera Richard.
A les 7:40 arrivem a l’estació de trens i mentre esperem a Richard, uns ens quedem a la furgona arrupidets per el fret i els altres s’en van amb el cotxe a fer-se un café expres.
Ens preparem i ens fiquem en marxa euforics per afrontar els 5 primer kilometres de “apujá”. Una vegada dalt i despres d’uns moments de descans ens dirigim al mirador del Garví. Desprès, continuem cap al nostre segon objetiu; el bar. Fent una serie de xicotetes sendetes fins que tornem a agafar l’asfalt. En eixos moments començen a caure els primers “copets” de neu, continuem cami i fem una volta per la pista forestal que ens porta prop de Serra. Una bona apujá i arrivem al bar. La neu continua present i cada vegada més quantitat, pero sense arrivar a cuallar.
Dins del bar, calentets afrontem el tercer objetiu de la jornada; l’esmorzar, amb l’habitual tertulia on tirem de menos a Rafa i l’alcasero que sempre li donen un toc més exotic amb les “ceves” tertulies socio-politiques-futbolistiques-culturals. De l’esmorzar destacarem l’exel.lent carajillo cremaet acompanyat de mel i el triple xupito de orujo, la tercera ronda a carrec de la casa: Bar el Chaparral.
Amb el cos calent, afrontem l’ultima part de la ruta, la senda tancada d’Estivella, vonica de veritat, d’açi un any tornarem.
En resum, bona ruta, curta de kilñometres pero intensa en desnivells i un fret de collons. Si la tingerem que titular li diriem: “la ruta de la neu i el cremaet.”
Per que no es queden viudes.

PD: Disculpeu per les faltes d’ortografia.

06/02/10

Bueno, pues que a las 07:30 salíamos del pueblo Jaume, Sisco, César, Tófor , Kike y un servidor.
La ruta al inicio: la preparada por Sisco. El tiempo, estupendo, si acaso un poco de aire.
Y nada, Soroixa, subida a la Volta llarga, al pasar por el final del barranco de la Cova del äguila hemos intentado la subida de enfrente ( el nuevo reto). Yo con convicción, pero sin éxito, Tófor sin convicción y con menos éxito, el resto, visto el resultado, ni intentarlo. Bueno. pues luego por las trialeras previstas - la del xiquet, la bonica II( qué buenas, hay que usarlas más) , y Alfarp, con el clásico acelerón pero sin sprint.
Almuerzo en la cristalera, que estaba a tope. Aún así, bastante bien. y 7€ con chupito - el repito, invitación-. La tradicional conversación del almuerzo: que si hay que hacer las salidas fuera cuando César no pueda, que si hay que hacer una ruta donde decía Jaume que los sábados ponen dos camareras en topless, de manera que sirven la bandeja de chupitos mezclados con las tetas y puedes quedarte con el whisky o prepararte allí mismo un baileys, que si Rafa tenía muchas ideas para incorporar a la web pero desgraciadamente no tenía tiempo, y que ahora tiene tiempo pero tampocio lo hace, en fin típica conversación distendida sin fútbol ni política.
Por cierto, en el bar estaban Richard y David, que habían quedado con Vicent, que no ha estado. Han venido desde Torrent, y se han ido por su cuentra también, que tienen trecho. Puntúan, claro.
Luego, vuelta por el macarró y bajada por el barranco de la cueva del águila.
Incidencias: NINGÜN pinchazo. César ha intentado enderezar su manillar de un rodillazo, y se ha hecho daño. Y Jaume se ha agachado a ver una piedra muy de cerca. Nada más reseñable.Bueno, si: la cantidad de mierda que han dejado los planta-pinos en la Volta llarga.

THE END

Per que no es queden viudes!

30/1/10

Cal dir que no tenía cap intenció de fer la crònica de la pasada jornada, ni de cap altra. I aquesta postura volia mantindre-la a modo de protesta per el poc us que li donem al nostre portal electrònic i al foro.
Però davant de les presions del nostre benvolgut president i lo angorrosos que es poseu esperant la crònica, he decidit deixarvos una xicoteta explicació del que sigue la pasada ruta;
A les 7:30 h, al cantonet com sempre, n’erem menys que més. Allí ens trovarem; Cesar, Tòfor, Jose Luis, Kike, Voret, Vicent i finalment, com el septimo de caballeria arrivá Sergio.
Ens fiquem en ruta cap a la senda de les aranyes i la de la llum guiats per Tòfor. Situades per la zona de la presiosa i la trencacuernos, decidim anar per el reto i el clot.
Del reto, només dire que hi hagé u que s’el apuja dos vegades i un altre que només una; Toforet. La resta com el peloton d’infanteria. Continuarem per el clot fins a la soroixa, senda dels cavalls i carretera fins a la nova senda de les aranyes. Una senda espectacular que no tardarem molt en repetir, ja que sigué del gust de tots.
El final de les aranyes ens conecta amb la senda de la llum, d’un nivell un poc més endurero, i algun que altre margalló. Que ens porta a l’ultima part de la presiosa.
Esmorzem al bar de la cristalera, bons entrepans i repito de carajillo i xupito. Total 8€.
Tornem per el portixol, volta llarga fins al Besorí, trialera nova i senda de les baques.
Ruta d’uns 50 km. Molt variada, sense cap incidéncia i pocs parons. Per a repetir.
Bo, dons ja teniu cronica, i més llarga que es podria fer. I es que les Trek Bessones, donen corda per a més. I posat ja en feina, faré una menció especial a l’ultima eixida fora: La espectacular ruta per terres de la Vall dels Alcalans. I es que el nostre rutero Cesar no deixa de sorprendremos en cada una de les que organitza, i en este moment en venen al cap moltes d’elles; La de la BTT d’Utiel, Higeruelas, Vallada i Aielo, Vallanca, Macastre, etc. A vore quina de totes més bonica. Pero la de Montroi, “ausaes mi vida“!!! Quina castanya de ruta. En que collons estaría pensant Cesar? quant l’estava preparant. (segur que llegint la cronica de la de la puja dels cavalls…). I es que, a part de que no atinava en cap camí, que si cap asi, que per ahí no es, que pujeu, que tornem arrere. Tú un desastre. Però, com en totes les rutes que fem, el millor la gran asisténcia de samarucs i l’esmorzar.

Per que no es queden viudes.
 

P.D: Perdoneu per les faltes d'ortografía.

16/01/10

Una vegada culminat l‘extasis en l‘anterior crònica, vos presente la de la jornada d‘avui:

A les 7:30 h al cantonet, ja que despres d’interminables discursions, raonaments, propostes per a l’eixida fora en la present jornada, per unanimitat es decedeix acudir al cantonet a la tradicional hora, per fer l’a tradicional eixida. Allí ens presentem Tofor, Jose Luis, Juanjo, Cesar, Sergio i Vicent. Ens fiquem en marcha i completen l’asistència Voret que encara estava despereant-se i Jaume, que ha tingut que cambiar roda.
Am la ruta decidida abans d’arrivar al canal, cosa estranya, i l’objetiu de fer la mariquita-maricon i la Falaguera, ens llançem a fer kilometros com a desposeidos…el que no s’esperavem es que aquesta ruta es combertira en un autentic trencacames i es que hem fet mes parades que el tranvia de la Malvarrosa: La primera al camí del más per una perdua de presió al neumátic de la roda trasera de la bicicleta de Vicent. Parem a unflar. Més avant, amb la continua perdua, parem, a l’entrada de les bases, a montar una cámara. I continuem per la senda de les bases, la qual trovem interrumpida a causa de la caiguda de pins per el fort vent del pasat dijous. Continuem cap a la senda dels Bous, i un altra parada; punxada de Cesar. Continuem i als peus de la pujada dels valents, una averia a la cadena de la meua bici; un altre paronet. Una vegada dalt, ens llançem per la mariquita -maricon, i al últim tram parem per reparar la punxada de Jose Luis; un altra parada.
Al bar Alta Mar, entrepá, liquidos hidratantes, carajillo i dos rondes de chupitos. Habitual tertulia al àpat en la que hem tirat de menos la agradable companyia de l’alcasero i le seues xarlotades. El qual ha tingut que avandonar la ruta als peus dels Valents per atendre compromissos familiars.
Al bar coincidim amb Mascaros, Gastaldo i companyia i ens juntem amb ells per fer el camí de tornada a casa portant-mos per una nova senda, la que ells nomenen com la del Caballó, que roda el barranc de la Falaguera per dalt, i també ens ensenyen la trenca carters, un altra senda que porta desde la pista de sierramar al Barranc. Dos sendes gens complicades, mes que en algun punt i que ens donen mes alternatives per a les rutes per la habitual zona d’eixida. També ens explique un altra senda, que ix prop de la mariquita maricon, pero a l’esquerra. Eixa la deixem per a la propera setmana.
Com imagine que més d’un s’esperaba una cronica amb un contingut semblant al de la pasada setmana, vos deixe açi una págines on podreu trovar literatura semblant:

www.relatoseroticos.com

www.sexoyliteratura.com

www.cuentosparahacersepajas.com

Senyors, per que no es queden viudes!!!!!

PD: Disculpeu les faltes d’ortografia.

09/01/10

Máxima asistència de Samarucs, en arrivar l’últim al cantonet veig a; Sergio, Cesar, Jaume, Sisco, Jose Luis, Tófor, Juanjosé y Voret. Rápidament en fiquem en marxa cap al Besorí, per l’avitual recorregut, camí del más, senda de la caseta de Sisco, Cova de l’Aguila, volta llarga fins al Pic del Besorí.
Les temperatures menys fredes de l’esperat, en alguns rincons encara quedaven testimonis de la nevada del pasat divendres.
Al baixar del Besorí, s’adentrem per la trialera que en algunes penyes denominen com la baixá de la cabra. Una senda ciclable en la seva totalitat, o no. Cal dir que es d’una bellesa expectacular, amb unes vistes fantastiques, un mica técnica. L’unic tram mal es el d’abanç d’arrivar al barranc; si eixe on ha començat la prossesso y la Vallivana anát per terra. Resumint aquesta primera part de la ruta, podem dir que la nova senda ens ha donat molt bona sensació a tots, malgrat ser la primera vegada que la fem. Promte tornarem.
Em esmorzat a Alfarb. El bar de la cristalera estaba tancat i em anat al que hi ha al altra banda de la plaça. “Club social de pilotaires”. L’entrepá bó, el vi, de la casa, la llimoná, flor del jucar, el cacau del terreno, la calefacció baixa, el carajillo un 7 d’aspecte visual i un 5 de sabor. El preu, no ho se. Ens ha combidat Sergio per cel.lebrar els tres mesos de vida dels seus dos fills, millor dit dels fills de la dona. Moltes felicitats Sergio.
Al esmorzar, la habitual tertulia, hem parlat de tot i de res. S’ha parlat del viatge a Andorra i no s’ha parlat ni de futbol ni de politica. Una cosa que em sorpren, estem perdent el nord, i es que anem de mal en pijor, i no m’estranya res desprès de tans dies junt a la familia, no es pot esperar altra cosa. Ara bé quan he flipat ha sigut en el moment que em trobava gaudint de la tertulia, el meu carajillet cremaet i del xupito i de repent una de las mentes lúcidas de la nostra banda diu de tornar per la militar. I jo, em quede pensant per la militar amúnt?, estos no estan bé. I de repent escolte: - Si esta molt bé es molt guapa, una pasada de pujada. La meua ment al límit de neurones, dos carajillos i un xupito, intentan digerir-ho pensa: - agarrat als maxos Vicent, que d’aquesta no eixim. I veges a vore que fas, després de portar-los per la senda de les cabres, com per a no pujar la senda miltar i anr per un altre lloc. Aixi que una vegada fora i en ruta cap a la militar, pense: - Xe!, a lo millor no esta tan malament i es una pasada de pujada, peleona, amb els seus escalonets, etc.. Així que amb el cap caxo i sense medir paraula em llançe amb el pelotó cap amúnt.
Pero la meva ment no acaba d’asimilar-ho. Volen pujar per una de les millors sendes de baixada que tenim, una senda que quan vens per la pista, arrives a la senyal que indica “camí creuer”, pares la bici, t’encares a ella, i es com quan et plantes davant d’una espectacular dona, la mires als ulls, comences a pedalejar cap a la senda, mentres t’arrimes als primers repejons, veus com ella s’arrima a tú i sense deixar de mirate als ull, s’agenolla, desliza les seues mans per el teu pit fins que t’arriva a l’entrecama et despasa el boto, baixa la cremallera, la trau i comenca a xuplartela, sense presa, primer el capoll, poc a poc, fins que notes el calor dels seus llavis i el calor de la seva boca. I ja has superat els primers repexons que et porten a llançarte per el primer desnivell de la senda, en eixe put ella comença a mamartela sálvajement, tragant sense parar, menejant-la sense parar, succionant. I de repent la curveta, la primera planicie i agafes més velocitat. En eixe pun ella es fica a cuatre potes, li palpes el cony i el troves bramant com un miura, sense pensar-teu tires cap avall per els escalonets, mentre manprens, agafant-la de la cintura a penetrar-la salvajement, ella brama com una ninfòmana, i tu cap avall sense parar de pedalejar, superat aquesta part entrem al tram final, el mes predregos, prop del final, en el moment que ella, es gira cap a tu i te diu: - gitat que vaig a follar-te .I com tal amazona es posa damunt, mentre entre sacsá i sacsá li arepretes els voluminosos pits amb les dos mans. I en eixe moment arrivem al l’ultim tram, el barranc, ella para s’agenolla altra volta i manpren a mamar-la fin que la cara li queda plena de semen, arrives als pinets per esperar a la resta de samarucs, ella amb els seus llarcs dits arreplega el semen dipositat a la cara i poc a poc s’el xupla i se l’engull……
Pero jo continue cap amúnt, done un bot de confiança, pense en una espècie de valents amúnt. I ménfile per el barranc, i superat el primer tram, veix a una moreneta caribenya, monyo negre, llavis carnosos, ulls grans i uns pits, que em quede sense paraules per a descriure-los, i de la mateixa manera que la de la baixada, s’arrima i comença a mamarla, pero molt “aspaillet“, desde la punteta fins al final, tragant sense parar pero poc a poc, de cap a fi, i mentres tant, pujem per el primer tram, plat xicotet i piño gran, ella continua mamant-la, alçe el cap i veig els primers escalonets i la primera part complicada, et diu que vol follar-te, es fica dreta, li acaricie els pits i deslice les meues mans cal al seu cul caribeny li baixe el tangeta i es planta davan de mí un rábo mes gran que el badajo de la campana de l’emita de la Vallivana: - Mecage tot el que es meneja!!!, aço es un puto travesti negre, pare la bici i fique els peus a terra, i que vaja a donarlis pel cul als que van dabant de mi pujant per la militar. Aixi que poregos de que em tornara a apareixer he fet prácticament tota la senda a peu.
I no nesecita més explicació, aixó es pujar una senda que esta ahí per ser baixada. Cada cosa es per al que es. El cul es per cagar, si fiques el rábo dis l’unic que et pot ocurrir es que el trages ple de merda.
De la Militar em anat cap a les cinc pujades i cap a Picassent. Una ruta de uns 45 km. Per començar l’any amb moltes ganes. I esperem que la propera setmana no em sigam menys.

Senyors, per que no es queden viudes!!!!!


PD: Disculpeu les faltes d’ortografia.

02/01/10

Assistents: Jaume, Cesar, Kike, Jose Luis, Richard i Dani.
Primera eixida de l´any "cremaora de torrons, pastissets encarats i de moniato.
Quedem a les 7.30 on sempre i enfilem cap a la preciosa per a llevar-se l´espineta del dia de cap d´any. Contem amb la presència de Dani, amb un notable, també de la familia. Molt de vent cara a la Soroixa i prou encalmat ja en pista abans de entrar el la preciosa.
La trialera molt be, com sempre i esmorçem al bar de la cristalera, que per cert es traspasa. No vorem més a la roja, llástima!!
Nou bocata-barreta revitalitzant i ple d´energia, tortilla de botifarra, eh José Luis, i qui vullga calcetins, a Kike.
Tornem uns, cara a la soroixa pero per les trialeres de la btt de Montroi, passem la soroixa i per el cami del devadillo al poble i Kike i Richard que tenien pressa per la pujà de formigó.
Bona ruta, 52 km i molt de vent.
La setmana que be, mes.